Records del Marroc. Un conte sefardita

De Viatge a Marroc

Aquest conte li'l vaig escoltar a un vell savi d'Ouzoud, al nord de l'Àfrica, en un viatge que m'ha marcat de per vida per totes les experiències viscudes i, sobretot per la meravellosa gent que vaig conèixer. Espere que el gaudiu!!!

En un oasi amagat enmig del desert, el vell Eliahu s'estava, de genolls, al costat d'unes palmeres. El seu veí, Hakim, el ric mercader, va aturar-se a l'oasi perquè els seus camells begueren. De sobte, va veure Eliahu suant mentre cavava la terra.
- Com va, ancià? Que la pau siga amb tu!
- I amb tu!- va contestar Eliahu sense deixar el que estava fent.
- Què fas ací,amb aquesta calor i aquesta pala a les mans?
- Estic sembrant dàtils - va contestar el vell.
- Dàtils?- exclamà Hakim-. Però digues, amic,quants anys tens?
- No ho sé...Seixanta, setanta, vuitanta...Ho he oblidat... Però, què hi fa això?
- Mira,amic, les datileres triguen més de cinquanta anys a créixer, i només quan es converteixen en palmeres adultes estan en condicions de donar fruits. Jo no et desitge cap mal i ho saps. Tan de bo visques fins a cent anys o més però tu saps que difícilment podràs arribar a recollir alguna cosa del que avui estàs sembrant. Deixa això i vine amb mi a beure una mica de te amb menta!
- Mira, Hakim. Jo he menjat els dàtils que va sembrar un altre, un altre que tampoc no va somniar menjar-se aquells dàtils que estic plantant. I encara que només fos en honor d'aquell desconegut, paga la pena acabar la feina. No trobes?
- M'has donat una gran lliçó, Eliahu. Deixa que, a canvi, et done una bossa de monedes!
- T'agraeixo les teues monedes, amic. Ja veus, de vegades passa això: tu em pronosticaves que no arribaria a recollir el q sembrés. I,fixat, encara no he acabat de sembrar i ja he recollit una bossa de monedes i la gratitud d'un amic.
- La teua saviesa em sorprèn, ancià. Aquesta és la segona lliçó que em dónes avui,i potser encara més important que la primera .