Recorde els meus anys d'infantesa amb molta alegria i, alhora, melangia; alegria, perquè van ser anys molt feliços, d'innocència, de descobriment, de creixença... I melangia, perquè molta gent amb qui vaig compartir els primers anys de vida ja no estan amb mi; bé perquè els camins s'han separat, bé perquè alguns han deixat aquesta vida terrenal.
Recorde especialment els estius viscuts al poble de la meva mare amb els iaios i els tiets. Uns estius en els quals regnava la pau, l'alegria, la tranquil·litat, la unió de tota la família, la calor xafogosa... uns dies ben sucats amb regust de taronges, garrofes i ametlles des de l'alba fins ben entrada la nit.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada